Tipus | cultura arqueològica |
---|---|
Epònim | Cucuteni (en) i Trypillia (en) |
Geografia | |
Estat | Romania |
Inici | mil·lenni V aC |
Fi | 2650 aC |
Precedit per | Cultura de la ceràmica de bandes |
Seguit per | Cultura yamna |
La cultura de Cucuteni representa la fase culminant del neolític final i el calcolític de l'Europa sud-oriental. Va florir entre el 4500 aC i el 3000 aC. És una cultura arqueològica que es va desenvolupar en l'àrea de les actuals Romania, Moldàvia i Ucraïna, i s'estén fins a les valls del Buh i el Dnièster a la regió del Dnièster-Dnièper.
El seu nom prové del jaciment de Cucuteni, situat a la població del mateix nom, al districte de Iaşi, Moldàvia romanesa, excavat pel paleoetnóleg H. Schmidt a principis del segle xx.[1] També es coneix amb aquests altres noms: cultura de Tripília o Trypília (de la versió ucraïnesa del nom de la població: Трипiлля o Trypillia), cultura tripiliana, cultura de Tripòlia (de la versió russa del nom de la població: Триполье o Trypolie), cultura tripoliana i cucuteni-tripilia.
Excavats amb mètode estratigràfic, els assentaments de Cucuteni, Traian i Izvoare (a Moldàvia), Trypolie i d'altres (a Ucraïna) han permès una periodització en quatre fases principals, en el curs de les quals va evolucionar l'estructura dels poblats, generalment, situats sobre elevacions o protegits per fossats i terraplens. Encara que és paral·lela a les primeres civilitzacions ponticocaucàsiques dels metalls, la cultura de Cucuteni es manté en l'estadi eneolític. Coure i bronze d'importació són encara poc usats.
Va deixar una ceràmica policroma de gran qualitat, de la qual ha estat possible seguir l'evolució en les formes, en l'ús de colors i en el progrés tècnic.